viernes, 22 de mayo de 2015

El Mite D'Aracne

Hola  a tots i totes! A continuació us deixem un vidio explicant el mite elegit per al treball del segon tema: La literatura com a imatge de la Societat. Esperem que us agradi. 





Hola, som el grup D. L’anna, la Marta, l'Ana i la Júlia. A continuació presentarem el treball del tema 2. Per a fer aquest treball hem elegit el mite d’Aracne, el qual es un dels mites més explicats de Les Metamorfosis d’Ovidi i l’hem relacionat amb el personatge actual de l’Spiderman.

El mite:

El mite d'Aracne, segons la mitologia grega era filla de Idmón, un tintorer que va néixer a Lídia. Aracne era una gran teixidora amb el teler, fins al punt que la van arribar a comparar amb la deessa Atena, la deessa de la saviesa i les filadores. Aquests comentaris Atena els va escoltar i va decidir baixar a la Terra disfressada de vella advertint a Aracne que canviés la seva forma de ser, sent menys orgullosa. Aracne no va fer cas dels consells d’Atena, així doncs, va decidir baixar amb la seva forma veritable i van decidir fer una competició de qui era capaç de fer el millor teixit. Al tapís d’Atena va teixir els dotze principals déus de l’Olimp i quatre episodis de les terribles derrotes que patien els humans si desafiaven a les deesses. Aracne va representar El Rapte d’Europa, on s’expliquen les llegendes del pare d’Atena, Zeus que violava les deesses per després poder transformar-se en un animal. A l’hora d’exposar els teixits es va dir que tots dos eren dignes d’una deessa, al sentir tal barbaritat, Atena va clavar una llança al teixit d’Aracne fent que ella es suïcidés penjant-se d’un arbre i Atena la va convertir en aranya.

Aquest mite ens aporta una bona reflexió final. El mite ens vol ensenyar de manera moral que tots arribem a tenir un do, en aquest cas, l'art de saber teixir, i reflexionar sobre el cas de que també hi haurà gent amb el mateix do que tu, però mai entrar en una baralla per saber qui és el guanyador. Reconèixer els errors i rectificar és de savis.

Cultura i societat del mite: 

Mite contemporani: En quant a la cultura del mite d’Aracne, es de cultura antiga, grega, on els deus eren la raó de l’existència de l’espècie humana. Aquest mite, trenca amb altres, ja que la protagonista, Aracne, vol que el seu art fos gran pel seu propi mèrit i no volia atribuir cap habilitat a ningú. En les histories antigues, reptar a un deu, es un pecat. La ideologia seva ideologia ens mostra com tenen com a principal objectiu, venerar als deus, que són els que manen. Les dones han d’estar a casa, fent les seves tasques domestiques i, com és el cas de la protagonista, també teixint. Com a relacions interpersonals que ens explica el mite, són, a traves del tapis que elabora Aracne al repte que li proposa Atenea, les relacions amoroses dels deus, com Zeus i Europa i Zeus i Danae.
El mite d'Aracné és un dels més coneguts en el tema de mites clàssics. En aquest apartat parlarem sobre com aquest mite es pot donar una imatge de la societat i també la seva relació entre la ficció i la cultura.

Societat actual i relació entre ficció i cultura: 

Amb el mite d'Aracné ens dona a saber que hem d'estar orgullosos dels nostres èxits, però que també hem de saber reconèixer els nostres errors.  També ens mostra que Aracné va cometre un greu pecat al sentir-se superior a les divinitats, en aquest cas d'Atenea. La deessa la va castigar i aquest càstig diví es pot reinterpretar en la religió actual. Agafant com a exemple la religió catòlica, la doctrina ens ensenya a no ser superiors a Déu, ja que si ens sentim superiors ens castigarà enviant-nos a l'infern.
En el tema de la relació entre ficció i cultura, podem agafar com a exemple al super heroi dels còmics Spiderman. Amb aquest personatge s'ha readaptat el mite convertint el ser una aranya (en aquest cas un home aranya) en algo bo per la societat. En Aracné es va interpretar com un càstig diví, però amb Spiderman s'interpreta com una benedicció, ja que aquests té poders suficients com per ajudar a la societat i castigar als criminals. S'han fet varies versions d'aquest personatge i en totes surt com un heroi, com algú que ajuda i salva als altres i no com a algú que és castigat per un poder que no pot superar. 

Compraració dels mites: 

La primera diferencia que podem trobar és el sexe dels protagonistes; el mite clàssic està protagonitzat per una dona i, Spiderman, és un home. En quant a la representació de l’aranya, podem dir que Aracne és converteix en l’animal sencer, mentre que a Spiderman, el protagonista té únicament les habilitats que li pot aportar una aràcnid, com les teranyines o pujar per les parets. A més, Spiderman, utilitza els poders per fer el bé i ajudar a la societat i, en canvi, Aracne l’únic que fa es lluir d’aquest do, sense aportar res més que els seus teixits.
En quant a la reacció de la societat, són molt diferents, ja que a Aracne la repudien per ser convertida en aranya i, a Spiderman, el lloen per ajudar a la gent que ho necessita. En quant a la transformació dels personatges també és diferent: a Aracne la converteix la deessa Atenea com un càstig, mentre que a Spiderman el mossega una aranya mutant a un laboratori quan és un adolescent. Abans de la transformació Aracne era popular, però despres és rebutjada; Spiderman al contrari, era un noi bastant normal i poc popular fins que va adquirir els seus poders i és va fer famós.

Conclusió:

Hem trobat interessants tots i cada un dels mites que hem llegit sobre les Metamorfosis d’Ovidi. Vam elegir aquest, Aracne, perquè només llegir-lo ens va recordar a Spiderman.
Per repartir la feina, ens vam possar d’acord de seguida. La  marta i l’Anna van dur a terme la realització de la descripció del mite i relació amb el mite clàssic amb el qual se’l relaciona i la imatge de la societat que es transmet en l’obra i relació entre ficció i cultura. I L’Ana i van dur a termer les metodologies i la recollida d’informació.
 Les fonts que vam consultar van ser: diferents webs d’internet, al Crai, a la Biblioteca publica de Tarragona i en Power points com els de sildeshare.
 Vam tenir alguns problemes a l’hora de fer la gravació del vidio, però tot s’ha quedat en andecdotes ja que mai haviem fet un treball amb aquest material.


martes, 19 de mayo de 2015

Conclusió


Per finalitzar, hem triat aquest treball i ens hem centrat amb un escriptor renaixentista, ja que, al ser la majoria historiadores, hem pensat que aprendríem molt més sobre aquest període i la seva literatura. En el tema dels Col·loquis podríem dir que és la seva obra clau, i que és una de les obres escrites en prosa més importants i més ben conservades del renaixement català.

Sobre la ruta literària, es pot dir que es podria millorar, o actualitzar una mica, ja que hi ha molts edificis, els quals formen part d'aquesta, que estan tancats de tarda o els caps de setmana, a l'igual que la biblioteca en alguns horaris (migdia i tarda-nit). També es pot dir que es podria donar molta més informació i fer publicitat sobre aquesta ruta. Aquesta és poc coneguda i podria ajudar a la ciutat a captar més turistes, a banda d'ampliar la cultura de Tortosa. Cal remarcar, que la ruta literària, no està habilitada per gent amb mobilitat reduïda.

A més, hem trobat bastant interessant el treball, ja que hem escollit un escriptor del nostre país, el jovent d'avui en dia està acostumat a llegir novel·les d'autors estrangers perquè tenen obres molt més conegudes però, amb aquest treball hem intentat donar a conèixer un autor català, a l'igual que d'altres, per a què les seves obres no deixen de ser desconegudes entre els nostres lectors.

domingo, 17 de mayo de 2015

Societat i el camp literari



EL CAMP LITERARI:


És evident que Cristòfor Despuig està dins el camp literari. Ha sigut una gran obra amb gran ressò literari, que amaga fortes crítiques de l’època del segle XVI. És un gran llibre on s’ensenya el paradigma del renaixement a Catalunya escrivint la realitat que es vivia en aquell moment. Despuig no s’hagués imaginat que la seva obra tindria tanta magnificència com la que ha arribat a tenir actualment. És possible que la seva obra la crees per inspiració d’aquell moment donat, volia plasmar el que passava, sense generar massa expectatives, tot i així ha sigut de gran nombrament.

LA POSICIÓ RESPECTE LA SOCIETAT I EL CAPITAL SIMBÒLIC

Amb el seu llibre, Despuig es va col.locar dins dels autor més influenciats del Renaixement català, provocant-li afers positius i negatius com poder crear-se enemics. Pensem que Despuig a l’hora de fer la seva obra no va pensar en totes les conseqüències socials que portaria el seu relat, igual que les seves crítiques actualment i el gran ressò que se n’ha fet d’aqueta gran obra. És un llibre crítica.
El seu capital simbòlic el va començar a crear quan es va llençar a escriure el llibre, i encara li perdura. Totes aquelles persones que parlem del seu llibre, escriuen sobre ell, compren el llibre, debaten sobre ell, fan que hi hagi mobilitat sobre el seu capital simbòlic.

ART COMPROMÈS PER LA SOCIETAT
Creiem que l’autor volia fer un gran crit amb el seu llibre. Un llibre crític, ple d’opinions polítiques i religioses, defensant el privilegis catalans. En tot això volia aconseguir un prestigi social.

domingo, 10 de mayo de 2015

Altres autors de Tortosa


Francesc Mestre i Noé (1866-1940)

Va ser un historiador, publicista i escriptor tortosí. Durant la seva carrera va ser anomenat arxiver i cronista de Tortosa. Fundà el setmanari "La Veu de Tortosa" el 1899 i començà a presidir l'Associació de Prensa de Tortosa. Va ser secretari dels Jocs Florals de Tortosa entre 1904 i 1919 i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1931. 
Entre les seves obres destaquen Cançons tortosines (1884), Vocabulari català de Tortosa (1916), La llengua a les esglésies (1920) i Ni catalans ni valencians: som tortosins (1922).

Manuel Pérez Bonfill (1926) 

Llicenciat en filologia romana, és un dels escriptors més coneguts de Tortosa. Es conegut per fundar la revista Geminis i sobretot per rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2010. Entre les seves publicacions trobem Amb algunes branques d'olivera (1991), Fràgils (1996), Abusos del ritual (2009) i la seva obra més nova Giny d'Aigua (2011) .
       

Cinta Arasa i Carot (1978)

Tortosina llicenciada en ciències polítiques. Va iniciar la seva trajectòria com a escriptora el 2004 com el premi Joan Cid i Mulet. Les seves obres són: On és el sol, cucafera? (2007), Arran d'Ebre  (2009) i Emergència al país de la Màgia (2010).


jueves, 30 de abril de 2015

Ruta de Cristòfol Despuig

                    Mapa de l'itinerari de la ruta

Elaboració pròpia. 

Itinerari:

Inici de la Biblioteca Marcel·lí Domingo.



1. Palau Despuig
Elaboració pròpia

2.Carrer de la Rosa
Elaboració pròpia. 
                                           
3. Palau Oliver de Boteller
Elaboració pròpia

4. Cruïlla carrers Dr. Ferran/Felip Pedrell.
5. Palau Episcoppal
Elaboració pròpia
6. La catedral
Façana de la catedral. Elaboració pròpia

7. La plaça de l'absis
Vista des de les grades de la plaça de l'absis.
8. Passeig de les fortificacions
Elaboració pròpia
             
9. Costa de la Suda.
Elaboració pròpia


10. Torre de Túbal

Vistes de la Catedral i la ciutat des de la Torre
 de Túbal o punta del Diamant. Elaboració pròpia
                                            
  11. Els Reials Col·legis
Elaboració pròpia
                                                
12. Plaça de la Cinta
Elaboració pròpia

                                              
13. El Portal del Romeu
Elaboració pròpia


Tornada a la Biblioteca Marcel·lí Domingo La ruta literària és duu a terme pels 13 punts de la ciutats de Tortosa els quals estan relacionats amb l'obra dels Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa i l'autor, Cristòfol Despuig.

La tarifa és gratuïta. El recorregut dura aproximadament unes quatre hores. No és gaire apte per a les persones de mobilitat reduïda. També ens trobem amb el problema de que no hi ha cap material editat, és a dir, que només hi ha elaborat uns dossiers.

Les visites guiades s'han de coordinar prèviament avisant a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Aquesta esta situada al C/de la Mercè num. 6. El seu telf. 977445566.


Els Col·loquis.

L'obra més coneguda de Cristòfor Despuig, són Els Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa, coneguts generalment com Els Col·loquis.
És una obra que està dividida en sis col·loquis:

  • Col·loqui primer:  


El primer col·loqui parla sobre tres temes. El primer es sobre la llengua catalana, on es parla de l’àmbit lingüístic d’aquesta, tant a la zona de València com al sud de Catalunya, del rebuig de la castellanització de l’època i de la unitat de la llengua catalana.
El segon tema es sobre la educació humanística i de les armes contra les marques comercials, tot això dintre d’una disputa de cavallers.
El tercer tema tracta sobre l’Església. En aquesta part crítica el poder que té l’Església, tant terrenal com el de la seva jerarquia. La crítica segueix amb el clergat local i sobretot amb el bisbe, del qui marca com a ric, però inepte en la seva feina. 

  • Col·loqui segon:


El segon col·loqui es divideix en dues parts, tots dos parlen sobre temes polítics. En temes generals es parla sobre la disputa entre catalans i castellans i de les diferents concepcions polítiques que tenen.  En temes polítics locals es centra en la conquesta de Ramon Berenguer IV i de l’origen de la família Montcada a la ciutat (família important a la ciutat).

  • Col·loqui tercer:


La tercera part del llibre ens ensenya el repartiment que es va fer de la ciutat: es va dividir en tres parts entre genovesos, l’orde del Temple i la família Montcada. També s’esmenten els privilegis i llibertats dels quals gaudeix la ciutat.

  •  Col·loqui quart:


En el quart col·loqui es centra més en temes locals. El primer d’aquests serien les dones de Tortosa i la divisa de l’atxa. Ens ensenya les disputes que hi havia entre els favorables a l’educació humanística i els que donaven suport a l’educació comercial. Parla sobre la millora urbana de la ciutat i sobre el seu creixement econòmic i finalment sobre els orígens de la ciutat.

  • Col·loqui cinquè:


Aquí parla sobre tot de la guerra civil catalana (1462-1472) i altre cop sobre l’educació humanitària i la seva oposició sobre l'educació comercial. 

  • Col·loqui sisè:



Finalment, l’últim explica l’origen del corònim de Catalunya. Ens descriu Tortosa i la seva població i critica la ineficiència política i econòmica del governants tortosins de l’època. 

La literatura catalana del renaixement.

La literatura catalana del Renaixement comprèn el període entre finals del segle XV fins a finals del segle XVI, on recupera alguns dels cànons i models formals del classicisme. Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) és una de les proses més valuoses del període, escrita pel nostre autor. Això  és a causa de l'ús del diàleg com a forma literària i també per l'esperit crític de Despuig.

El diàleg del Renaixement és un gènere narratiu, escrit en prosa, on els protagonistes intercanvien opinions i idees davant dels lectors. Es caracteritza per la interacció d'aquests interlocutors i dels moviments escènics que duen a terme. Aquesta forma d'escriptura està pautada pel clàssics i sol tenir introduccions. El diàleg exposa un contingut doctrinal, però és una opció estètica. És un gènere narratiu que interacciona idees i ficció, que són els elements constitutius del text, ja que implica una ficció (crear uns personatges, un marc conversacional i una trama de ficció) i al mateix temps és una prosa ideològica. Des d’una perspectiva literària, el diàleg és un recurs retòric que vol fer versemblant la ficció.


El diàleg és un gènere clàssic conreat per Plató, Aristòtil, Ciceró, etc. per crear els diàlegs de les grans disputes filosòfiques. Durant l'època medieval es va deixar d'utilitzar, però en el Renaixement es va reelaborar el model del diàleg clàssic per crear el diàleg renaixentista i posar-lo al servei d'una nova societat.