El Mite D'Aracne

Hola  a tots i totes! A continuació us deixem un vidio explicant el mite elegit per al treball del segon tema: La literatura com a imatge de la Societat. Esperem que us agradi. 

Hola, som el grup D. L’anna, la Marta, l'Ana i la Júlia. A continuació presentarem el treball del tema 2. Per a fer aquest treball hem elegit el mite d’Aracne, el qual es un dels mites més explicats de Les Metamorfosis d’Ovidi i l’hem relacionat amb el personatge actual de l’Spiderman.

El mite:

El mite d'Aracne, segons la mitologia grega era filla de Idmón, un tintorer que va néixer a Lídia. Aracne era una gran teixidora amb el teler, fins al punt que la van arribar a comparar amb la deessa Atena, la deessa de la saviesa i les filadores. Aquests comentaris Atena els va escoltar i va decidir baixar a la Terra disfressada de vella advertint a Aracne que canviés la seva forma de ser, sent menys orgullosa. Aracne no va fer cas dels consells d’Atena, així doncs, va decidir baixar amb la seva forma veritable i van decidir fer una competició de qui era capaç de fer el millor teixit. Al tapís d’Atena va teixir els dotze principals déus de l’Olimp i quatre episodis de les terribles derrotes que patien els humans si desafiaven a les deesses. Aracne va representar El Rapte d’Europa, on s’expliquen les llegendes del pare d’Atena, Zeus que violava les deesses per després poder transformar-se en un animal. A l’hora d’exposar els teixits es va dir que tots dos eren dignes d’una deessa, al sentir tal barbaritat, Atena va clavar una llança al teixit d’Aracne fent que ella es suïcidés penjant-se d’un arbre i Atena la va convertir en aranya.

Aquest mite ens aporta una bona reflexió final. El mite ens vol ensenyar de manera moral que tots arribem a tenir un do, en aquest cas, l'art de saber teixir, i reflexionar sobre el cas de que també hi haurà gent amb el mateix do que tu, però mai entrar en una baralla per saber qui és el guanyador. Reconèixer els errors i rectificar és de savis.

Cultura i societat del mite: 

Mite contemporani: En quant a la cultura del mite d’Aracne, es de cultura antiga, grega, on els deus eren la raó de l’existència de l’espècie humana. Aquest mite, trenca amb altres, ja que la protagonista, Aracne, vol que el seu art fos gran pel seu propi mèrit i no volia atribuir cap habilitat a ningú. En les histories antigues, reptar a un deu, es un pecat. La ideologia seva ideologia ens mostra com tenen com a principal objectiu, venerar als deus, que són els que manen. Les dones han d’estar a casa, fent les seves tasques domestiques i, com és el cas de la protagonista, també teixint. Com a relacions interpersonals que ens explica el mite, són, a traves del tapis que elabora Aracne al repte que li proposa Atenea, les relacions amoroses dels deus, com Zeus i Europa i Zeus i Danae.

El mite d'Aracné és un dels més coneguts en el tema de mites clàssics. En aquest apartat parlarem sobre com aquest mite es pot donar una imatge de la societat i també la seva relació entre la ficció i la cultura.

Societat actual i relació entre ficció i cultura: 

Amb el mite d'Aracné ens dona a saber que hem d'estar orgullosos dels nostres èxits, però que també hem de saber reconèixer els nostres errors.  També ens mostra que Aracné va cometre un greu pecat al sentir-se superior a les divinitats, en aquest cas d'Atenea. La deessa la va castigar i aquest càstig diví es pot reinterpretar en la religió actual. Agafant com a exemple la religió catòlica, la doctrina ens ensenya a no ser superiors a Déu, ja que si ens sentim superiors ens castigarà enviant-nos a l'infern.

En el tema de la relació entre ficció i cultura, podem agafar com a exemple al super heroi dels còmics Spiderman. Amb aquest personatge s'ha readaptat el mite convertint el ser una aranya (en aquest cas un home aranya) en algo bo per la societat. En Aracné es va interpretar com un càstig diví, però amb Spiderman s'interpreta com una benedicció, ja que aquests té poders suficients com per ajudar a la societat i castigar als criminals. S'han fet varies versions d'aquest personatge i en totes surt com un heroi, com algú que ajuda i salva als altres i no com a algú que és castigat per un poder que no pot superar. 

Compraració dels mites: 

La primera diferencia que podem trobar és el sexe dels protagonistes; el mite clàssic està protagonitzat per una dona i, Spiderman, és un home. En quant a la representació de l’aranya, podem dir que Aracne és converteix en l’animal sencer, mentre que a Spiderman, el protagonista té únicament les habilitats que li pot aportar una aràcnid, com les teranyines o pujar per les parets. A més, Spiderman, utilitza els poders per fer el bé i ajudar a la societat i, en canvi, Aracne l’únic que fa es lluir d’aquest do, sense aportar res més que els seus teixits.

En quant a la reacció de la societat, són molt diferents, ja que a Aracne la repudien per ser convertida en aranya i, a Spiderman, el lloen per ajudar a la gent que ho necessita. En quant a la transformació dels personatges també és diferent: a Aracne la converteix la deessa Atenea com un càstig, mentre que a Spiderman el mossega una aranya mutant a un laboratori quan és un adolescent. Abans de la transformació Aracne era popular, però despres és rebutjada; Spiderman al contrari, era un noi bastant normal i poc popular fins que va adquirir els seus poders i és va fer famós.

Conclusió:

Hem trobat interessants tots i cada un dels mites que hem llegit sobre les Metamorfosis d’Ovidi. Vam elegir aquest, Aracne, perquè només llegir-lo ens va recordar a Spiderman.

Per repartir la feina, ens vam possar d’acord de seguida. La  marta i l’Anna van dur a terme la realització de la descripció del mite i relació amb el mite clàssic amb el qual se’l relaciona i la imatge de la societat que es transmet en l’obra i relació entre ficció i cultura. I L’Ana i van dur a termer les metodologies i la recollida d’informació.

 Les fonts que vam consultar van ser: diferents webs d’internet, al Crai, a la Biblioteca publica de Tarragona i en Power points com els de sildeshare.

 Vam tenir alguns problemes a l’hora de fer la gravació del vidio, però tot s’ha quedat en andecdotes ja que mai haviem fet un treball amb aquest material.