La literatura catalana del renaixement.

La literatura catalana del Renaixement comprèn el període entre finals del segle XV fins a finals del segle XVI, on recupera alguns dels cànons i models formals del classicisme. Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) és una de les proses més valuoses del període, escrita pel nostre autor. Això  és a causa de l'ús del diàleg com a forma literària i també per l'esperit crític de Despuig.

El diàleg del Renaixement és un gènere narratiu, escrit en prosa, on els protagonistes intercanvien opinions i idees davant dels lectors. Es caracteritza per la interacció d'aquests interlocutors i dels moviments escènics que duen a terme. Aquesta forma d'escriptura està pautada pel clàssics i sol tenir introduccions. El diàleg exposa un contingut doctrinal, però és una opció estètica. És un gènere narratiu que interacciona idees i ficció, que són els elements constitutius del text, ja que implica una ficció (crear uns personatges, un marc conversacional i una trama de ficció) i al mateix temps és una prosa ideològica. Des d’una perspectiva literària, el diàleg és un recurs retòric que vol fer versemblant la ficció.

El diàleg és un gènere clàssic conreat per Plató, Aristòtil, Ciceró, etc. per crear els diàlegs de les grans disputes filosòfiques. Durant l'època medieval es va deixar d'utilitzar, però en el Renaixement es va reelaborar el model del diàleg clàssic per crear el diàleg renaixentista i posar-lo al servei d'una nova societat.